EL COVID-19

1- Mai en tot el que porto de vida, que és poc, se m'hagués ocorregut patir i experimentar personalment una pandèmia com aquesta, que de començar només a la Xina a arribar a ser mundial. 

Però qui s'anava a imaginar que en ple segle 21 amb tants avenços tecnològics, sanitaris ... un virus anava a en portar-se tantes víctimes, explotar els recursos, i fins i tot suspendre tota activitat laboral i estudiantil, es a dir, arribar a unes circumstàncies molt extremes .
Jo crec que fins a principis o finals de maig no ens deixaran sortir al carrer, o qui sap si això serà fins a  juny ... La cosa cada vegada, per molt que la gent no surti de casa, continua anant a pitjor i jo intento assimilar això de no sortir, però cada vegada que ho penso em torno més boja, anyoro a la meva família, els meus amics, sortir de festa, en resum, ser lliure.
Al principi m'ho vaig prendre en conya i com una excusa per no assistir a classes, però a mesura que passaven els dies, veia les morts que hi havia, les mesures que es prenien, m'ho vaig anant prendre tant serio, que em vaig arribar a espantar molt.

L'única manera de remediar-ho es confinant-nos a casa, si tots posem una mica d'ajuda i ens comprometem a fer cas a les normes, aconseguirem vençer a aquest virus.

Siguem forts per la gent que es deixa la vida per ajudar-nos ♥ ️