LA LLGENDA DE SANT JORDI

En un poble bastant gran, a la vora d'un acantilat hi havia un castell molt gran en el que hi vivía un cavaller bastant famós del poble. S'anomenava Jordi. Una gran peculiaritat que hi tenia es que en les nits de lluna plena es transformava en un darc fastigós, anomenat Sant.

Una nit on hi plovia molt, la príncesa del poble que estava intentant fugir d'allá, va anar a parar a aquell castell misteriós per resguardarse. El cavaller la va acceptar encantat, i es va quedar asombrat per la seva bellesa. 
Va passar una setmana allá, ja que no tenia cap lloc on quedar-se i estava molt agust amb el cavaller.
Els dos es van enamorar, però per desgràcia va arribar la nit de lluna plena i el Jordi es va transformar en drac en front de la príncesa. Però ella no és va espantar ni gens, sinó que es va enamorar del drac ja que no era dolent.
Un dia que el Jordi tornava al castell de fer les compres del consum, és va trovar a la príncesa al llit amb un altre home, que resultava ser el majordom del castell. Es va enfadar tant que va acabar matant al majordom i tancant a la príncesa en les masmorres. 
Després d'uns mesos, va decidir anar a parlar amb la príncesa però la va trobar morta i amb 5 nadons als braços. Eren els seus fills!!!! El cavaller va començar a plorar tant que la princesa es va transformar en una rosa per les seves llagrimes màgiques. 

Al passar els anys, els 5 nens creixien forts, però el cavaller s'anava morint perquè no aguantava el dany que li havia causat la mort de la seva príncesa. Es va donar compte que cada cop que un pètal de la rosa queia, es feia més bell.
Quan va caure l'últim pètal,  va morir el drac i cavaller que ara es va quedar amb el seudònim de Sant Jord.
Aquesta llegenda es va repetír amb els seus 5 fills que van obtenir la peculiaritat del seu pare de transformar-se en drac, i així va seguir ocurrint fins que aquesta descèndencia va acabar quan un cavaller va matar al drac perquè es va tornar dolent i volía menjar-se a una príncesa.

Del cos d'aquest ùltim drac va sortir-ne l'última rosa.